Entrevista al diari oficial de l’Inefc de Catalunya

Amics i amigues, ara quan gairebé es compleix un any de l’inici del projecte, us informem que l’Inefc Catalunya ens ha publicat una entrevista en la seva versió digital i en paper que esperem que sigui del vostre interès.

page_23Esperem serveixi per motivar a tots aquells qui desitgeu posar un gra de sorra en tasques solidàries especialment a tots aquells que voleu fer servir l’esport com a eina per el desenvolupament arreu del territori.

Us deixem l’enllaç a la publicació en format digital http://bit.ly/1xjiKOZ

Una forta abraçada amics,

Seguim, seguirem…

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

1ª Xerrada de l’equip de Somriures del Kirguizistan

Passats uns quants mesos del punt i a part del projecte tornem per  convidar-vos a la xerrada – presentació que tindrà lloc aquest dissabte a la vila de Solsona.

13995_10205269261437301_4885590927653804734_n
Hem de confessar-vos que ens fa molta il•lusió compartir
per primera vegada i en directe el nostre projecte ; Ara fa gairebé 6 mesos que vam tornar a terres catalanes, després de dur a terme el projecte amb uns resultats molt més que satisfactoris.

Com podreu imaginar , aquells dos mesos plens d’experiències, aventures de tota mena, experiències educatives i solidàries… no ens han deixat indiferents.

Va suposar per a nosaltres la superació d’un gran repte , un creixement com a persones i, sobretot, la seguretat de saber que quelcom que et planteges amb il•lusió i ganes és possible.

És per això que engeguem amb moltes ganes aquesta fase de sensibilització per a tots vosaltres, aquesta primera vegada a la sala cultural de l’ajuntament de Solsona.


Amb la nostra motxilla de vida ara una mica més plena que abans, i amb el bagatge i l’experiència d’haver realitzat un projecte d’aquestes característiques, seguirem plantejant-nos reptes i qui sap si tornarem a repartir somriures a algun altre indret del món..

Tots tenim la nostre màquina del temps no?. Les que ens porten endarrere son records; les que ens porten endavant, son somnis. [La màquina del temps ]

Dons nosaltres tornem a la nostre màquina del temps per compartir part dels nostres records, que esperem que en certa manera puguin arribar a germinar dins vostre per complir els vostres somnis.

Fins el dissabte amics! Agrairíem que en féssiu difusió entre els vostres contactes. 

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Pensaments i reflexions.

Tot allò que eren incerteses ara ja tan sols són bons records. Resulta realment gratificant veure que allò que va començar sent un idea o,  perquè no, un somni ha passat a ser una realitat tangible. De nou, ens trobem al punt de partida, allà on tot va començar, però amb la certesa i satisfacció d’haver assolit tot allò que ens vàrem proposar ara fa pocs mesos. I tornem amb la  convicció que ens ha donat l’experiència, en veure que quan veritablement desitges i treballes amb totes les teves forces per aconseguir quelcom el no per resposta deixa de ser una opció.

 1

Després de dos mesos de viatge hom no torna a ser el mateix. Doncs aquest projecte ha marcat les nostres vides, de ben segur, que per sempre.

A nivell pràctic són innegables els aprenentatges i aptituds assolides al llarg del projecte, el simple fet que ha suposat desenvolupar una empresa d’aquesta envergadura amb un petit equip de 3 persones, i amb un temps limitat de preparació de 3 mesos, ja ho avala.

La recerca de fonts documentals per conèixer les necessitats del país, els tràmits administratius, les reunions amb entitats privades i públiques per la cerca de finançament, la preparació de la logística necessària, la elaboració d’un pressupost acurat, la planificació de les etapes, la creació d’una web i la seva difusió, els contactes amb UNICEF i les persones del país… són només pinzellades del gran volum d’hores de dedicació i de nits sense dormir que ha suposat poder tirar endavant aquest projecte amb les garanties necessàries.

3Més enllà d’aquests aprenentatges merament acadèmics, hem de mencionar que aquest projecte també  ens ha ajudat a créixer com a persones i a eixamplar la ment davant les perspectives de la vida.

Al llarg del nostre recorregut hem conegut moltes persones de països diferents, les quals cadascuna d’elles ens ha ensenyat quelcom, que per petit que hagi estat, ens ha ajudat acréixer.

2Per sobre de tot hem entès que les persones necessitem ajudar-nos els uns als altres, i que quan ho fem, també ens estem ajudant a nosaltres mateixos. Hem reconegut l’empatia, la tolerància i la comprensió com les nostres millors companyes de viatge en el camí per la vida, per crear aquells espais de convivència necessaris per poder desenvolupar-nos de forma plena al costat dels altres.

No ens conformem a seguir acceptant l’actual deriva egocentrista a que la societat occidental ens aboca, i pensem que és quan el suport mutu, la cooperació i la solidaritat conflueixen per matissar les nostres relacions, que el món esdevé un espai on poder viure veritablement en pau.

El Kirguizistan també ens ha ensenyat sobre altres formes d’entendre el nostre pas per aquest món. La senzillesa i la simplicitat en que viuen les seves vides, ens fa reflexionar; i és que és realment impactant veure com aquells que no tenen res t’ho donen tot, i t’acullen a les seves llars amb els braços oberts sense esperar res a canvi.

Nosaltres tenim molts rellotges, però massa vegades ens falta el temps. Perseguim insaciablement quelcom que sembla que mai atrapem i deixem escapar el moment present, oblidant que és, al cap i a la fi, l’únic que realment tenim.

Ara, i després d’haver recorregut més de 8.000 quilòmetres, ens adonem que no importa la distància, si no que el veritable viatge és aquell que un fa cap al seu interior, aquell que t’ajuda a créixer, a comprendre i a millorar com a persona.

De nou cal seguir endavant, i ho fem recordant que res del que fem és en va, i perquè no pensant que aquells somriures que un dia van ser al Kirguizistan poden esdevenir uns Somriures del Món i com ens deia el gran poeta,

… el que compta és l’esforç de cada dia

compartit tenaçment amb els  qui creuen

que cada gest eixampla l’esperança,

que cap dia no es perd per als qui lluiten.

L’essencial es diu amb senzillesa, però la vida sols es diu vivint-la.

Miquel Martí i Pol (1963-1967)

 4

Una abraçada i molts petons a tots i totes, gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge i fer-ho possible!

 Ens veiem en el camí per la vida, fins aviat! 🙂

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Darrers instants…

Tot inici té un final. I la nostra particular aventura pel Kirguizistan ha arribat al seu acabament.

Abans d’acomiadar-nos i de fer una valoració del viatge, que reservem per la propera i segurament última entrada, us explicarem com ens ha anat durant aquesta darrera setmana pel país…

En aquests darrers dies hem seguit visitant diferents escoles, entregant material esportiu i realitzant activitats amb els alumnes. També hem conegut noves persones que s’han anat creuant pel nostre camí particular i hem viscut noves experiències, redescobrint aquest entranyable i desconegut país.

També hem aprofitat per seguir fent alguna excursió i descobrir racons i indrets màgics d’un país ple de paisatges insòlits i de contrastos.

20140513_155149

Després de la nostra emotiva estada a l’orfenat de Kajy-Say, ens hem dirigit cap a Kochkor, seguint novament cap a l’oest per desfer el camí iniciat al voltant del gran llac Ysyk-Köl.

A Kochkor ens esperaven els sogres de la Chynara, la principal responsable del departament d’educació d’UNICEF, que en tot moment ha estat al nostre costat ajudant-nos i facilitant-nos tan el contacte amb les diferents escoles,  i vetllant perquè tinguem  un pas agradable i segur pel país. Des d’aquí de nou et donem les gràcies.

DSC01043

Durant la nostra estada a casa seva hem pogut conèixer una mica més de la vida dels Kirguís. La veritat és que l’atenció als convidats és en tot moment excepcional fet que fa que sigui impossible no sentir-se a gust al seu costat.

20140518_112541

A les cases dels pobles el menjar és gairebé tot fet a casa, des del pa, a la llet de la vaca que tenen al patí o a les patates o hortalisses que cullen dels seus horts. Només es compra allò necessari que no es té. El pas del temps també sembla diferent, doncs la pressa i l’estrès no resulten bones companyies, i que millor que deixar-les de banda per fer les coses amb tranquil·litat. La nostra estada ens serveix novament per adonar-nos que quan la vida és senzilla els matisos de tot el que ens envolta s’accentuen, i les petites coses són suficients per ser feliços.

ult2

Al nostre pas per Korchkor ens desviem fins al petit poblet d’Ak-Bar on novament la manca de recursos del país ens traslladà a una situació desafortunada. Ak-bar disposa d’una escola nova, construïda al 2007. Paradoxalment des de fa mesos els alumnes es veuen obligats a fer classes en tendes, doncs l’escola està pràcticament destruïda. La mala qualitat dels materials i els mètodes emprats en la seva construcció han fet que l’escola es deteriorés amb una rapidesa extrema.

DSC00102

Ara la situació es troba encallada. Doncs el govern no dona resposta i els alumnes segueixen a les tendes, sense electricitat, i amb unes pèssimes condicions, entrant per les diferents obertures, com vam poder comprovar, fred, aigua de la pluja quan plou i vent.

Després d’Ak-Bar ens hem dirigit novament cap a la capital, per després d’un parell de dies agafar un vol cap Osh, al sud del país, on gràcies a Unicef em tingut la oportunitat de visitar 3 escoles més.

20140526_102703

Entre elles,  destaquem una de les escoles on s’està duent a terme un dels projectes més importants que estan desenvolupament des d’Unicef en una comunitat gitana de prop de 4.000 persones amb alt índex de des escolarització i de risc d’exclusió social.

20140526_103352

I finalment ens acomiadem del Kirguizistan. Ens costa de creure però la nostra tornada ja és una realitat. I amb nostàlgia a la vegada que incredulitat refem la maleta novament per tornar cap a Catalunya.

20140525_172126

Són molts els records i emocions que ens emportem, d’un país que sempre portarem en un racó del nostre cor.

Fins sempre Kirguizistan! 🙂

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Somriures que ens omplen de vida

Desprès de tres setmanes recorrent i visitant diverses escoles i centres educatius us deixem un recull d’imatges de la nostra intervenció a l’orfenat de Kajy-Sai…

Collage

DSC01159 (2)

DSC01077 (2) DSC01092 (2) DSC01107 (2)DSC01153 (2)DSC01155 (2) DSC01127 (2) DSC01133 DSC01141 (2) DSC01144 (2) DSC01149 (2)DSC01164 (2)

 

Amb l’objectiu complert d’arribar al Kirguizistan i d’entregar l’ambulància al Centre de Maternitat  i Cura de l’Infant, ens omple d’entusiasme poder seguir aportant el nostre granet de sorra als diferents centres i escoles del país, on hem tingut l’oportunitat de compartir una estona amb els infants i de viure una experiència difícil de descriure amb paraules.

Fins aviat!

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Kirguizistan: primeres impressions…

Després d’abandonar la ciutat i de celebrar l’emotiu acte d’entrega, hem tornat de nou al volant per iniciar el nostre petit tour pel país, que tindrà una durada d’unes 3 setmanes. Durant aquesta estada visitarem diverses escoles per fer entrega de material esportiu i poder intercanviar experiències i vivències amb els alumnes i professors.

DSC00733

Abans, però, us explicarem quines han estat les primeres impressions després  de gairebé una setmana al país…

Només abandonar la capital ens adonem del gran contrast que existeix entre la part més cèntrica d’aquesta i els diferents poblets per on anem passant. Els edificis alts deixen pas a petites construccions unifamiliars, moltes vegades fetes amb fang i palla, tanques metàl·liques i diversos elements reciclats d’indrets ben diversos. Els carrers rarament es troben asfaltats o amb enllumenat i les comunicacions principals són bastant deficitàries (carreteres amb mal estat i sense línies…)

20140512_125336

20140512_123156

Tanmateix, la precarietat d’aquests petits llogarets i pobles es veu contrastada pels somriures i l’hospitalitat d’aquelles persones amb les que ens anem creuant;  és bonic i realment gratificant per nosaltres veure com tantes persones ens acullen amb els braços oberts al seu país.

20140512_110319

La vida al Kirguizistan té un caire especialment  marcat per la ramaderia i la pagesia. Si bé aquí les granges no existeixen i els tractors rarament són presents. Vaques, cavalls, ovelles i cabrum tenyeixen les valls i muntanyes de tot el país, sempre al costat d’algun pastor a cavall i d’alguna yurta on resguardar-se.

DSC00783

DSC00793

DSC00932

Parlant de muntanyes hem de dir que aquestes són, al nostre parer, la joia de la corona d’aquest petit país tan entranyable. El Kirguizistan és un país que es troba pràcticament al 80% situat en zona alpina i les muntanyes cobreixen gairebé la seva totalitat, assolint altures de fins a més de 7.000m… Així doncs ja us podeu imaginar amb la bellesa dels paisatges amb els que ens anem trobant… i com no podia ser d’una altre manera, hem aprofitat per fer-ne alguna de muntanya…

DSC00968

20140511_144310

Després d’aquestes primeres impressions, i tornant de nou a les escoles, durant aquesta setmana també hem tingut l’oportunitat de visitar ja 3 centres educatius diferents. Les diferents experiències han estat realment enriquidores, i encara més si tenim en compte que un dels principals inconvenients ha estat el repte que planteja l’idioma, doncs rarament trobem professors que parlin l’anglès.

DSC00744

D’aquesta manera fins el moment hem pogut conèixer alguns jocs tradicionals del país, com reaccionen amb algunes de les nostres activitats proposades, i quina és la seva forma de plantejar l’educació i l’esport des de les diferents escoles.

20140512_124739

Tanmateix hem pogut conèixer de primera mà algunes de les seves mancances principals, i quins són els punts forts de la seva educació.

De moment això és tot, ens queden encara 15 dies per visitar diferents escoles i conèixer una mica més d’aquest petit racó de món i de la seva gent. Gent que tot i tenir poc, no els manca mai una gran dosi d’amabilitat i atenció cap als altres, fet que ens ajuda a reflexionar sobre algunes qüestions que sembla que a occident ens han passat per alt potser en massa ocasions.

DSC00906

Ens acomiadem novament!

Abraçades i petons per tots vosaltres!

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Donar i rebre: cooperar per avançar.

Amics i amigues, després d’una setmana al Kirguizistan arriba la nostra darrera publicació, i és que les coses no podrien anar millor…Farem 5 cèntims d’aquest darrers dies!

DSC00633

DSC00668

El dia de l’arribada a Biskek (capital del país), i després de travessar les precioses muntanyes que l’envolten,   havíem quedat amb el personal de l’hospital beneficiari al centre de la ciutat, però una estona abans d’arribar al punt de trobada, i tal com mana la tradició, un control de policia ens atura i ens  demana la documentació…Ja sabem de que va la pel·lícula, i aquesta vegada intentem fer-nos els despistats i fer veure que no parlem ni anglès… els policies ens demanen quin idioma parlem, esbossem un petit somriure als llavis i responem amb total seguretat que només Catalanski, la nostra sorpresa arriba quan l’home treu un mòbil estil nokia 3310 (per no tenir no tenia ni colors…) amb un traductor Kirguís-Català…! estem arreglats…!

Angoixats pel nostre retard i sense saber ben bé per què ens tenen allà parats, rebem una trucada de l’Aizat (la Cap del Departament de Relacions Internacionals de l’Hospital), li expliquem la situació, i en un tres i no res apareix un cotxe amb ella i una altre persona que no coneixem. El desconegut es dirigeix cap al policia i amb dues frases curtes en té prou per convèncer l’agent que ens torni els documents, ens deixi marxar sense pagar cap multa i fins i tot ens demani disculpes.

La primera frase de l’Aizat és “You seems to be tired…” i la veritat és que sí, estem força cansats del llarg viatge.  Sense perdre massa temps, l’home desconegut ens insta a seguir-lo amb l’ambulància i arribem a un restaurant, ens volen convidar a sopar. Finalment l’home es presenta, és un dels sots-directors del Centre de Maternitat i Cura de l’Infant de Kirguizistan, el centre on entregarem l’ambulància.

primer sopar

I no només ens conviden a sopar, si no que també ens preparen, per sorpresa nostra, un apartament per descansar durant els dies d’estada a la ciutat a menys de 300 metres del seu hospital. La veritat és que no podem estar més agraïts.

El dia següent ens despertem encara sense creure’ns que ja som  aquí i ens dirigim a les oficines d’UNICEF on hem quedat amb tot l’equip per presentar-nos personalment. Al entrar per la porta ja ens adonem que alguna cosa passa dins de l’oficina, i aquesta cosa som nosaltres, una responsable d’UNICEF convida a tots els treballadors a conèixer-nos.

Ens comenten que al rebre els primers correus electrònics no s’acabaven de  creure el nostre projecte, doncs pensaven que era una broma… (i de fet van trigar uns quants dies en contestar el primer correu). D’aquesta manera el primer que ens diuen al veure’ns entrar és un “oh, you really exist!?” Les primeres impressions de tot l’equip d’UNICEF Kirguizistan  són sens dubte fantàstiques. Tot l’equip ens aten amb gran entusiasme i amabilitat, i des del primer moment es fiquen mans a la feina per acabar de concretar el nostre itinerari pel país i els centres educatius a visitar.

I ahir, finalment, va arribar el dia de la donació oficial de l’ambulància! Després de fer-li una bona rentada, ens vam dirigir a les instal·lacions de l’entitat beneficiària. Allà ens esperava ja el director del Centre de Maternitat i Cura de l’Infant , l’Uzakbaev amb la nostra estimada Aizat, i el Raoul i la Sussane , personal d’UNICEF Kirguizistan. Desprès d’una petita reunió protocol·lària baixem al hall de l’hospital i davant dels nostres ulls incrèduls comencen a aparèixer metges i infermers per tot arreu.

reunio

donacio ambu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb els nervis a flor de pell aconseguim respondre les diferents entrevistes amb relativa dignitat i fem l’entrega oficial de l’ambulància al director del centre. La sessió de fotos semblava no acabar mai.

Hem sortit a diferents mitjans de comunicació del Kirguizistan, Kazakhstan i Rússia. Us deixem un dels enllaços amb un petit vídeo.

http://www.azattyk.org/media/video/25374617.html

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de tot aquesta munt d’experiències i emocions, volem agrair,  de forma molt sincera, la gran hospitalitat de tot el poble kirguís que fins el moment ens ha tractat de forma meravellosa. Molt especialment volem dedicar aquesta entrada a tot l’equip del Centre de Maternitat i Cura de l’Infant i a tot l’equip d’UNICEF, per tot el tracte rebut, per la seva gran atenció, entrega i calidesa humana.

mercat

espèciesxaixaiisabek unicefAhir va ser un dia molt emocionant per nosaltres,  i és que resulta realment gratificant veure com allò que va començar sent una il·lusió ha esdevingut una realitat. Veritablement és increïble sentir l’apreciï que ens han demostrat totes aquelles persones  en veure com tres estudiants vinguts de molt lluny els han dut una ambulància i s’han interessat pel seu país i les seves necessitats.

Des d’aquí desitgem  un gran futur per la nostra (ja no tan nostra) ambulància, i albirem que gràcies a ella es dibuixin molts somriures a les mares, nens i nenes a les que va destinada.

Una forta abraçada a tots i totes! 🙂

Publicat dins de Uncategorized | 10 comentaris